El racisme i el supremacisme blanc implantats als Estats Units des de l’arribada massiva d’esclaus per treballar a les plantacions ha perdurat al llarg dels segles, així com les lluites dels afroamericans per fer respectar els drets civils i humans. El darrer avatar d’aquesta lluita ha estat el moviment Black Lives Matter (BLM), creat el 2013 a les xarxes socials. La violència racista estructural i sistèmica que pateixen els negres nord-americans arriba a intensitats insuportables amb l’assassinat amb armes de foc de persones innocents, sovint a mans d’agents de policia. BLM ha estat una reacció contra aquesta violència i la seva impunitat. Nascut quatre anys abans que Me Too, el moviment de denúncies per agressions sexuals patides per dones, també vehiculat amb hashtag a les xarxes socials, representa com aquest la rebel·lió d’un col·lectiu històricament oprimit contra una violència que s’ha decidit deixar d’acceptar com a fatalitat.
La campanya BLM es va articular com un moviment de denúncia, resistència i desobediència noviolentes. D’entrada, va aparèixer a Facebook, quan tres noies activistes negres van reaccionar a l’absolució judicial d’un home blanc que havia mort d’un tret l’adolescent Trayvon Martin: una va escriure-hi l’entrada «Una nota d’amor als afroamericans», amb el lema «Les nostres vides compten, les vides dels afroamericans compten», i una segona hi va respondre amb el hashtag «#BlackLivesMatter»; la tercera es va encarregar de muntar l’estructura de difusió, de manera que el hasthg i el lema van començar a circular en l’àmbit virtual. El moviment va agafar embranzida al món físic real el 2014 arran de dues morts més, una d’un jove de 18 anys desarmat que va rebre sis bales d’un agent de policia a Ferguson, una ciutat propera a Saint Louis, estat de Misuri, l’altra d’un horticultor de 43 anys i sis fills escanyat fins a l’asfíxia per un agent a Staten Island, ciutat de Nova York: hi va haver grans concentracions de repulsa a tots dos llocs, sobretot a Ferguson, on les protestes pacífiques i violentes van prolongar-se més d’una setmana a l’agost. El que era un greu problema denunciat des de feia anys, la violència d’agents de policia blancs contra ciutadans negres, rebia finalment una resposta ciutadana contundent. Des dels desordres de Ferguson, BLM s’ha manifestat diverses vegades -massa sovint- contra assassinats d’afroamericans per accions de policies o bé durant detencions. S’organitza de manera similar a altres moviments de base, com Occupy Wall Street o el 15-M a l’estat espanyol: una xarxa descentralitzada d’activistes sense jerarquia formal.
El principal efecte positiu de les protestes contra la violència policial de BLM ha estat posar en evidència la violència i la injustícia racials als EUA, especialmente integrades al cos de policía. Aquest ha vist com queia damunt seu una ombra de sospita, i com s’acabava la impunitat que l’ha protegit al llarg de la història.
