Activista: Patricio Guzmán
Àmbit: Drets humans, drets civils i polítics
País: Xile
Naixement: Santiago, 1941
Descripció
Un dels grans documentalistes de tots els temps ha dedicat bona part de la seva filmografia a explorar i explicar la història contemporània de Xile, dramàticament marcada pel cop d’estat militar del general Augusto Pinochet amb el suport de l’oligarquia del país i de la CIA, així com per la brutal dictadura que va instaurar. La seva activitat de cineasta contra l’oblit i la indiferència respecte a un passat recent tan tràgic com el xilè ha fet molt per la memòria històrica i la dignitat de les víctimes de la dictadura.
A La batalla de Chile, Guzmán mostra com es va produir el 1970 la victòria democràtica del candidat socialista Salvador Allende i la Unidad Popular, i com des del primer moment les classes riques i els seus partits polítics van sabotejar sense treva l’economia i l’activitat social i política del país. L’últim tram del metratge mostra en directe l’esgarrifadora acció armada de la insurrecció militar, l’atac al Palacio de la Moneda, seu del govern democràtic, i la victòria dels sublevats el 1973. Aquest llarg documental en tres parts es va haver de muntar fora de Xile, ja que Guzmán es va veure obligat a exiliar-se a corre-cuita arran d’una detenció d’advertiment.
Després d’aprofundir en la figura del president enderrocat (Salvador Allende, 2004), mostrar el judici al dictador a Londres (El caso Pinochet, 2001) i seguir el trauma i l’amnèsia col·lectius posteriors al cop (La memoria obstinada, 1997), Guzmán ha dirigit en els darrers anys dues obres mestres que integren el patiment dels assassinats i els seus familiars en la història natural i universal, i proven d’aprofundir al dolor davant la brutalitat assassina: Nostalgia de la luz (2010) i El botón de nácar (2015).
Patricio Guzmán viu a París. És professor de cinema documental en escoles europees i llatinoamericanes. Ha mostrat com el cinema es pot posar al servei dels drets humans.
