(Langres, 1713 – París, 1784)
Si els dos filòsofs francesos més famosos del segle XVIII són Voltaire i Rousseau, el gran pensador il·lustrat d’aquell segle és probablement Diderot. Discret, va impulsar el monumental projecte de l’Enciclopèdia per aplegar i estructurar de manera crítica tots els coneixements que posseïa la humanitat en totes les matèries, amb vista a alliberar els homes de la superstició i proporcionar-los les eines alliberadores de la raó i el saber, i així obrir una nova era de la història que deixés enrere l’Antic Règim. Si amb D’Alembert va ser el principal editor i compilador dels setanta-dos mil articles de l’Encyclopédie, ell mateix en va escriure uns sis mil. Fou un destacat científic i un filòsof moral seriós. Però el que avui ens fa més proper Diderot són sens dubte les seves novel·les, que van renovar a fons l’art narratiu: Jacques el fatalista i el seu mestre, El nebot de Rameau i La religiosa.
