(Ober-Ramstadt, 1742 – Gotinga, 1799)
Intel·ligència viva i inquieta, fou un destacat físic que va fer descobriments pioners en el seu camp científic. No tenia pretensions literàries: anotava les seves reflexions i observacions en quaderns que no s’havia plantejat publicar. Van aparèixer pòstumament, editats pels seus fills i germans. D’ençà d’aleshores, els admiradors han estat molts, i selectes, sobretot al món germànic: Schopenhauer, Nietzsche, Freud, Wittgenstein, Karl Kraus. Les seves meditacions morals, agudes i penetrants, arrenquen de la tradició dels moralistes francesos del segle xvii, però hi afegeixen un humorisme personalíssim. Va ser un gran admirador de la literatura anglesa, i el principal introductor de Shakespeare, Sterne i Swift a Alemanya. Els seus moments de malenconia eren filosòfics i reflexius. Llegir-ne els escrits, sovint inacabats, és un intens estimulant per a la intel·ligència.
