(Castell de Montaigne, prop de Bordeus, 1533 – ibíd., 1592)
És un dels filòsofs més actuals, ens proporciona unes meditacions sobre la naturalesa humana més properes que les de la majoria de pensadors posteriors. L’arbitrarietat i la convencionalitat dels costums i la cultura, els fonaments de l’amistat, la inconstància del cor, la lleugeresa…: tots els temes són bons per a aquest gran humanista, que els tracta amb una lucidesa extrema, informada per multitud de casos històrics i alhora gens pedantesca. Montaigne és escèptic, relativista, estoic i epicuri. Davant el fanatisme de les terribles guerres de religió entre catòlics i protestants que van sembrar França de cadàvers d’innocents, va adoptar la màxima de la tolerància i el pacifisme, i va tenir una influència decisiva en l’apaivagament dels enfrontaments en tant que magistrat, alcalde de Bordeus i diplomàtic. Els Assajos, la seva gran obra, consisteixen en un recull de meditacions lúcides i sinceres dedicades a comprendre l’essència (o manca d’essència) de la naturalesa humana. L’humor i la ironia són uns dels recursos de la seva intel·ligència privilegiada.
