(Alcalá de Henares, 1547 – Madrid, 1616)
La vida de Cervantes fou calamitosa: de jove, fent de soldat, va participar a la batalla de Lepant, on li va quedar la mà esquerra inutilitzada per l’impacte d’una arcabussada, d’on li ve el nom de “manco de Lepanto”. Poc després fou capturat per una flotilla turca davant de Palamós o Cadaqués, i passà cinc anys de captiveri a Alger. Finalment alliberat quan la seva família va poder pagar el rescat, menà una vida de pobresa i privacions. Va fer de recaptador d’impostos per Andalusia i va anar a parar dos cops a la presó, acusat d’apropiar-se diners públics (que s’empraven majoritàriament per pagar guerres espanyoles). Després, instal·lat a Valladolid, va poder escriure la seva obra mestra, El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha. El Quixot és el llibre més traduït després de la Bíblia, i abans de convertir-se en motiu d’orgull patriòtic de gent que no l’ha llegit mai, va ser una obra divertida i prou. Segles de lectures successives n’han fet, a més, una visió compartida del més noble i el més ridícul de la naturalesa humana.
